dilluns, 11 de març de 2013

Les cabines de telèfon

Avui comencem cançó nova... Les cabines de telèfon, de N. Schultze.
Us deixo la lletra, per anar memoritzant



Guaita les cabines de telèfon dels carrers,
semblen unes cases petitetes per solters.
Portes i finestres són de vidre transparent,
no pots fer-hi el mico perquè et veu tota la gent.
Clic, clac, ja hi he entrat; vejam les instruccions:
aquí dalt hi ha un forat per tirar els calerons.
Dos, quatre, set, vuit, cinc,
nou, tres. Ring, ring, ring!

Digui, digui? Hi ha en Bernat?
No senyor, s'ha equivocat!
és que això va malament,
hi deu haver un encreuament.

S'ha de despenjar primer de tot l'auricular;
fins que no se sent un "tuut" seguit no es pot marcar.
Vas ficant els dits en uns forats rodons,
i d'altres vegades s'ha d'anar prement botons.
Fas: zero, nou, tres, quan no saps quina hora és;
O bé, zero, vuit, zero, que són els bombers;
o zero, zero, tres, si vols saber res.

 Digui, digui? Hi ha en Bernat?
 Altre cop s'ha equivocat!
 Ai, dispensi, bona nit.
 I fixi's més on posa el dit!



Per escoltar-la, veure la partitura i cantar-la cliqueu aquí


I si en voleu sentir una altra versió, mireu-vos aquest vídeo...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada